El Rei Lear per whats

Cada vegada que tinc la sort d’anar a veure un espectacle de teatre, música, dansa, cinema, etc., també tinc la mala sort de patir una mala experiència fruit d’un mòbil. Tot alhora. L’última vegada va ser amb la fabulosa Núria Espert i el seu Rei Lear, on tres mòbils van sonar durant la representació en mode cançó moderna estrident. Sí, tot plegat un clàssic! El Lear i també la sonata de llums i sons dels mòbils dels distingits espectadors. I és que la tècnica, que té per objectiu solucionar problemes, resulta que a vegades en crea de nous.

mòbil

La cultura és riquesa, paraula inscrita en el desig d’alguna cosa atès que la riquesa és filla del desig. Des del punt de vista econòmic, riquesa és qualsevol possessió que tingui utilitat, és a dir, que ens pugui proporcionar alguna forma de benestar per si mateixa o mitjançant l’intercanvi amb alguna altra forma de riquesa. Per Gabriel Zaid, la riquesa és <<per damunt de tot, una acumulació de possibilitats>>.

Per altra banda, no podem oblidar que en el món modern de la societat de la informació globalitzada, el que sobretot s’ha d’aprendre és a connectar, que també vol dir saber triar. És a dir, saber connectar també significa saber no connectar.

Ens sembla clar, doncs, que la vida moderna requereix d’unes persones formades i educades que sàpiguen connectar tenint en compte la llibertat dels demés. Com en totes les èpoques, les eines s’han de saber utilitzar i s’ha d’educar a les persones amb aquest objectiu. La llibertat d’un espectador per contestar el mòbil enmig d’una obra de teatre xoca amb la llibertat de l’espectador del costat de triar gaudir d’aquella mateixa obra en silenci.

Per tot plegat, cap altra sector com el de l’educació s’enfronta ni s’enfrontarà a reptes tan grans, perquè aquesta és i serà una de les principals tècniques que faran funcionar més i millor l’element productiu humà: el cervell. Però no tan sols per això, sinó també perquè l’educació és la tasca central en la configuració d’un espai de convivència. I és que la tècnica no val res si no és moderada per l’home, un home responsable i educat, doncs la consciència moral és el fruit de les reflexions sobre què farem d’acord amb la informació que tenim. Cada ésser humà adult i en ple ús de les seves facultats mentals és capaç de regular la seva pròpia conducta d’acord a unes regles que ell mateix determina. Precisament per això s’ha d’incidir en l’educació encaminada a l’home, no al servei de la tècnica. Hem de ser conscients que és l’home, mitjançant la tècnica, qui genera el món que vivim. Si el volem canviar, canviem-lo. Si no és així, preparem-nos, doncs, com bé diu el preciós adagi llatí, ex absurdo sequitur quodlibet (de l’absurd en pot sorgir qualsevol cosa).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s