El mòbil de Nietzsche

Quan va néixer l’alfabet grec, que fou el primer alfabet complet i que va ésser desenvolupat durant els anys 750 aC, es va convertir en el model per a la majoria d’alfabets occidentals posteriors, inclòs el llatí, que encara utilitzem avui en dia. La seva invenció fou l’inici d’una de les revolucions més transcendentals de la història intel·lectual: el canvi d’una cultura oral a una cultura literària. Fou una revolució que amb el temps canviaria la vida i el cervell de quasi tota la humanitat. En aquells temps també aquesta revolució va tenir els seus detractors. En el famós diàleg escrit per Plató, Fedre, l’autor posa en boca de Sòcrates una defensa ferma de la cultura oral contra l’escrita (en opinió de Sòcrates, com sabem, aquesta alteració com a conseqüència de l’ús de l’escriptura la considerava negativa per a l’espècie humana), i afirma una cosa que tot just fa pocs anys s’està començant a demostrar científicament: la dependència de la tecnologia alfabètica altera la ment d’una persona, és a dir, l’ús de la tècnica modifica d’alguna manera el nostre cervell. Nogensmenys, i en gran mesura, la civilització ha assumit la seva forma actual com a resultat de les tecnologies que ha acabat utilitzant.

Els primers invents tecnològics que es convertiren en populars en el món occidental a mitjan segle XX, com la televisió, la ràdio, el fonògraf, no podien substituir el llibre, ja que no són eines capaces de transmetre la paraula escrita. Avui, però, amb l’ordinador, Internet i la nova generació de telèfons mòbils, ja podem processar, emmagatzemar i compartir informació en totes les seves formes, inclosa l’escrita. A diferència del canvi provocat per la impremta de Gutenberg, ara ja de forma gairebé global i simultània, el cervell de la humanitat s’està tornant a redissenyar. Si els usos d’Internet no han parat d’augmentar, el temps que li dediquem ha seguit el mateix patró. Segons estudis efectuats per l’empresa Nielsen, <<l’any 2009, els adults d’Amèrica del Nord li dedicaven a Internet una mitjana de dotze hores setmanals, el doble de la mitjana corresponent a l’any 2005. […] Per als adults més joves, la xifra encara és més gran: els joves que estan en el decenni dels vint anys s’hi passen més de dinou hores a la setmana. Els nens americans entre els dos i els onze anys utilitzaren la xarxa més d’onze hores a la setmana l’any 2009, un increment del 60% respecte de l’any 2004. L’adult europeu mitjà s’hi va connectar quasi vuit hores a la setmana l’any 2009, un 30% més que el 2005>>. Aquestes xifres no tenen en compte el temps dedicat a l’ús dels telèfons mòbils i altres ordinadors de butxaca. Avui en dia, gràcies als dispositius de butxaca, hom ja no ha de desconnectar-se mai de la xarxa. Per tant, el temps que passem davant d’una pantalla sembla que no para d’augmentar, i això és molt preocupant, perquè aquest temps no només no es dedica a altres coses, sinó que, a més, aquesta inversió de temps impedeix la reflexió i, consegüentment, la creació de nou coneixement.

No podem oblidar que l’entrenament de l’atenció és clau per millorar la intel·ligència, ja que els humans, a part de tenir actes reflexos (per exemple, un ensurt, una cremada), podem posar una atenció voluntària a les coses. Per això s’ha d’anar molt en compte amb les noves tecnologies, atès que són una font d’alarmes contínues, de distraccions, que no deixen lloc a la concentració i, per tant, no ensenyen a tenir una atenció continuada sobre una mateixa cosa. Hom ha d’aprendre a recuperar, voluntàriament, l’atenció dispersa. Tanmateix, ens hem d’acostumar a viure en un món més proper al caos que a l’ordre, a concebre l’ordre com a la continuació del caos per altres mitjans.

Gràcies a la unió de tècnica, tecnologia i ciència, els recents descobriments sobre la neuroplasticitat fan més visible l’essència de l’intel·lecte, i més fàcil de marcar els seus passos i límits. Ens diuen que les eines que l’home ha utilitzat per donar suport al seu sistema nerviós o ampliar-lo (aquelles tecnologies que a través de la història han influït en la manera com trobem, emmagatzemem i interpretem la informació, com dirigim la nostra atenció i utilitzem els nostres sentits, com recordem i oblidem), han format l’estructura física i el funcionament de la ment humana. El seu ús ha enfortit alguns circuits neuronals i n’ha debilitat d’altres. La neuroplasticitat és la baula perduda que ens faltava per comprendre com els mitjans informatius i altres tecnologies intel·lectuals, és a dir, les relacionades directament amb donar suport o ampliar les nostres capacitats mentals, han exercit la seva influència sobre el desenvolupament de la civilització, ajudant a orientar, en l’àmbit de la biologia, la història de la consciència humana.

Rasmus Malling-Hansen

Primera màquina d’escriure produïda en sèrie patentada l’any 1870 pel clergue danès Rasmus Malling Hansen.

Friedrich Wilhelm Nietzsche, com a conseqüència del seu problema de ceguera avançat, va haver de deixar el mètode d’escriptura tradicional i utilitzar la màquina d’escriure de Malling Hansen. Aquest fet va provocar una modificació clara en el seu procés de creació. De fet, va escriure en resposta a una carta d’un amic seu on li insinuava un canvi en el seu estil literari arran de l’ús de la nova màquina d’escriure: <<Teniu raó. Els nostres mitjans d’escriptura participen en la formació dels nostres pensaments>>. Seguint l’argumentació de Nietzsche, la nostra manera de pensar, percebre i actuar no estan subjectes únicament pels nostres gens, les anem variant en funció del nostre modus vivendi, de les eines amb què vivim: escoles, biblioteques, llibres, Internet, microscopis, calculadores, l’àbac, la màquina d’escriure o el telèfon mòbil.

Avui, els canvis tecnològics actuals canvien el nostre vell procés lineal de pensament. Calmada, concentrada, sense distraccions, la ment lineal està essent desplaçada per una nova classe de ment que vol i necessita rebre i disseminar informació en esclats curts, desordenats, freqüentment solapats i com més ràpid millor. L’home ha d’ésser conscient que des de fa decennis és un seguidor de la tècnica, un seguidor la majoria de les vegades inconscient i dominat. Si la tècnica modifica la nostra manera de pensar i d’entendre el món és, doncs, urgent intercanviar els papers.

3 thoughts on “El mòbil de Nietzsche

  1. Completament d’acord amb el Sr. Jaume Biarnés. A mi, però, m€’ha suscitat immediatament la llei del pèndul, les noves tecnologies són importants, com tot, si es fan servir en la mesura correcta. Ara la societat del carrer les utilitza com a entreteniment i com dius Marc, crea dispersió i una relació un xic estranya, deixa d’observar el món per endinsar-se en un teclat.

    M'agrada

  2. Interessant reflexió al voltant d’un tema que per desgràcia sembla que ens amoïna més a les generacions analògiques que als fills de l’era digital. Tot i això no falten veus esperançades que defensen que la transició a la cultura dels 140 caràcters ens portarà bones coses que segurament encara hem de descobrir. M’agrada escoltar-los i recordar-me a mi mateix que no sóc més que l’embrió d’un vell rondinaire i conservador. Però es que en el fons em fa una miqueta de mal la certesa que tinc de que en un temps històric relativament breu, ja ningú gaudirà amb les simfoníes de Beethoven per posar un exemple. Massa esforç, massa llarg, massa avorrit… del tot innecessari. Aquest és el parany! No et càpigui dubte amic blogger que aquesta situació serà temporal, doncs les eres fosques mai s’eternitzen quan parlem de nosaltres els humans. I quan ens haguem cansat de la mediocritat, algú escriurà un poema. Si és que sempre fem igual…

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s