Per què cal que els joves entenguin i dominin l’AI?

L’any 2020, en el marc del World Economic Forum de Davos, l’historiador israelià Yuval Harari explicava com la intel·ligència artificial (AI) està esdevenint una revolució global de tal magnitud que aquelles regions que no en formin part esdevindran el nou tercer món en un futur molt proper, tal i com els hi va passar a aquells països que no van formar part de la revolució industrial del segle XIX.

Això anterior que serveix a nivell macro, és exactament igual de vàlid quan parlem de persones. És a dir, és clar que no tothom és ni serà programador de models d’AI, però el que sí que ja sabem és que tota la població mundial serà usuària (a nivell personal i professional) de sistemes i programes d’AI.

En els últims decennis vivim un procés accelerat de canvis que la majoria de la població no comprèn i que, en conseqüència, moltes vegades son generadors d’estres i d’ansietat. Veiem moltíssims exemples cada dia d’eines tecnològiques que no entenem i no en sabem ni el seu funcionament ni les seves possibilitats i impactes a la societat, a l’economia i a les nostres vides en general. I se’ns mostren moltes vegades d’una manera que ens semblen coses d’extraterrestres, que no podem comprendre per més que ho volem i que per tant hem d’assimilar com a ciutadans passius, fins i tot manipulables. Per exemple, ens expliquen que hi ha programes d’ordinador (els famosos Deep Blue i AlphaGo) que guanyen als campions mundials d’escacs i del joc del go, ens venen rellotges que ens avisen de possibles arrítmies, parlem amb una mena d’altaveus que ens busquen informació a internet, ens marquen el número de telèfon que li diem i ens posen la música que més ens agrada, fem fotografies perfectes on ja no apareixen els maleïts ulls vermells!, rebem anuncis a l’ordinador i al mòbil i no sabem com i per què, i també llegim a les notícies que uns sistemes sofisticats de desinformació fan alterar els resultats de les eleccions democràtiques de diversos països.

És per tot plegat que cal donar una sèrie de competències als joves perquè entenguin i dominin l’AI, cal que sàpiguen com es construeixen els models d’AI, quins son els seus algorismes i com construir les bases de dades que els alimenten.

Considerem que tots els ciutadans tenim dret a tenir una comprensió de la tecnologia que ens envolta. Cal donar les eines als adolescents perquè assoleixin el que anomenem “pensament dual”. És a dir, per una banda, els joves han de saber treballar amb bases de dades i entendre que mitjançant una sèrie d’algoritmes es poden crear uns models que donen informació sobre el futur, reconeixent que tot són aproximacions perquè les dades del passat no sempre reflecteixen perfectament el comportament del futur. Per altra banda, els joves han de tenir els coneixements que els permetin imaginar quines tasques es podran automatitzar en el futur i així reconèixer i anticipar canvis en les seves professions i en les seves vides. Els hem d’ajudar a imaginar el futur i a crear solucions imaginatives als problemes del present.

Entendre la tecnologia permet, doncs, dominar els biaixos mentals que tots ens anem creant per tal de comprendre la realitat i d’aquesta manera poder formar ciutadans actius i autònoms que dominin la tecnologia, no manipulables i que ajudin a continuar creant una democràcia de qualitat. Per això, ensenyar i fer entendre l’AI als joves té una visió sobretot humanista.

L’AI va molt més enllà de les percepcions que la majoria de la gent té i dista molt del que ens mostren les pel·lícules o els llibres de ciència ficció. En paraules de Bill Gates, l’AI actual encara és un nadó amb bolquers.

Creiem que la millor manera d’apropar els joves a l’AI és creant experiències cooperatives i multidisciplinàries on hagin de resoldre i analitzar problemes complexes i buscar solucions positives per a la societat. Aquest últim és l’altra element fonamental, cal ensenyar un ús ètic i responsable de la tecnologia als joves. Cal educar-los en un pensament ètic i crític que els permeti desenvolupar i utilitzar la tecnologia sense oblidar els necessaris efectes positius cap el seu entorn. Tecnològicament es poden fer moltes coses, no totes són ètiques ni moralment acceptables. Els hem d’ajudar a qüestionar-se idees preconcebudes i a reflexionar sobre preguntes tan complicades com “què significa ser humà?”, “quin és el nostre propòsit de vida, de llibertat, o el nostre concepte de felicitat?”.

Tota aquesta feina educativa cal iniciar-la des de ben petits, creant un projecte de centre on tot l’equip de mestres en formi part. Per exemple, entenem que el pensament computacional s’ha d’iniciar als 3 anys, i la programació, la filosofia i la tècnica dels diàlegs socràtics s’han de començar als 8 anys. És important ressaltar que el pensament computacional i la programació són dos coses diferents, encara que ambdues tenen processos cognitius idèntics i són un mitjà per descompondre problemes i resoldre’ls posant en pràctica conceptes algorítmics. Però mentre la programació limita els seus processos a l’àmbit de la informàtica, l’objectiu del pensament computacional és universal i no és altre que resoldre problemes del món que ens envolta.

Tot l’anterior és el que vam explicar en el marc de l’Escola d’Estiu AIHUB-CSIC celebrada entre el 4 i el 8 de juliol al CaixaForum de Palma de Mallorca. A continuació adjunto la presentació que vam utilitzar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s