Competències per a un futur disruptiu

Vivim una època de disrupció continua que requereix de persones curioses, flexibles, proactives i amb una fortalesa emocional que els permeti adaptar-se als canvis constants.

Les escoles han de formar ciutadans amb habilitats i eines socials i tecnològiques que el món actual i futur demana. Per això cal personalitzar l’educació i adaptar-la a les necessitats i potencialitats de cada alumne/a.

Tot l’anterior ens fa reflexionar sobre una sèrie de competències clau i que, per tant, entenem que els projectes educatius haurien de treballar amb els seus alumnes:

  1. Els joves han de saber pensar, pensar bé. Han d’assolir una capacitat de raonament que els permeti, amb el temps, desenvolupar un pensament crític. Un pensament crític amb el qual puguin avaluar les opinions o afirmacions que en l’actual era de la informació (i desinformació) hom podria acceptar com a veritables sense la necessària reflexió personal.
  2. Les escoles i els seus equips docents han d’ajudar als alumnes a construir el seu propi “sistema operatiu” (mètode de treball propi) i no incidir en el domini d’unes “apps” determinades (necessitats d’informació i/o procediments concrets i específics, seguint la metàfora tecnològica) ja què en el món disruptiu actual aquestes “apps” estan constantment canviant.
  3. En l’actual societat digital, les escoles han de treballar per crear projectes amb l’objectiu d’ajudar als seus alumnes a adquirir unes bones competències no-algorítmiques (com ara la resiliència, l’empatia, la imaginació, saber treballar en equip, el respecte) i una intel·ligència emocional que els permeti reconèixer les emocions pròpies i la dels altres.
  4. En un món on el coneixement és abundant, els joves han de tenir passió i curiositat. Han de poder i voler investigar rutes no conegudes. Per això, han de saber que aprendre una cosa (neurològicament aprendre és la creació de connexions neuronals, equival al que entenem com a tenir informació) és el primer pas per entendre una cosa (saber-la posar en context, saber filtrar allò que s’ha après i saber combinar-ho amb altres aprenentatges, és a dir, tenir el coneixement i per tant diferent a tenir la informació). Sense la primera part (la de l’aprenentatge – informació) no pot haver-hi la segona (la d’entendre – coneixement), però la realment important i la que té valor és la segona. Comprendre el fet/la cosa és un tercer estadi on, després de les dues primeres etapes (aprendre i entendre) l’individu és torna conscient de l’aplicació que ha a dut a terme del seu coneixement (del que ha entès).
  5. Els projectes educatius han de nodrir als alumnes del que anomenem “pensament dual”. És a dir, per una banda, els alumnes han de dominar l’anàlisi de dades per construir models que els hi diguin què és raonable que passi en el futur (tot plegat estadísticament parlant i, per tant, sabent que els models oferiran aproximacions). Per una altra banda, han de saber detectar quins procediments i tasques es poden automatitzar i per tant seran susceptibles de canvis en el futur. Tot plegat ho han de poder fer reflexionant sobre què és moralment correcte i què no, independentment de les possibilitats que ofereixi la tecnologia.
  6. Més enllà dels models algorítmics i computacionals, els alumnes han de ser capaços de veure allò que no es veu a simple vista i que per tant les dades (el passat) no diuen. Cal dotar-los d’eines perquè siguin capaços d’imaginar i somniar impossibles. Per això cal saber treballar de forma multidisciplinària i en equip.
  7. Les escoles han de formar persones amb un equilibri emocional que els permeti superar els fracassos. Els alumnes han d’adquirir la capacitat de “desaprendre”. Neurològicament és impossible desaprendre, el cervell no pot decidir oblidar una cosa, borrar-la de la seva memòria. Pel concepte de “desaprendre” entenem la capacitat que hom té de reconèixer que una cosa que sap ja no li és útil i que per tant n’ha d’aprendre una altra. Això és un procés molt dur que requereix d’una gran fortalesa emocional. En un món actual on la mitjana de vida de les empreses és de 5 anys i on alguns estudis diuen que els joves actuals arribaran a fer, de promig, més de 8 feines diferents al llarg de la seva vida professional, tenir la capacitat i la fortalesa emocional de “desaprendre” és més important que mai.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s