2. Tècnica i tecnologia

En paraules d’Ortega y Gasset: <<Sense la tècnica, l’home no existiria ni hauria existit mai. […] Avui l’home ja no viu en la naturalesa, sinó que està situat en la sobrenaturalesa que ha creat en un nou dia del Gènesi: la tècnica>>. Aquesta sobrenaturalesa fou el que va permetre a l’ésser humà trobar una major seguretat en el medi, tenir més temps per crear, pensar, educar, en definitiva, poder transmetre informació de generació en generació, poder crear coneixement. Es pot afirmar, doncs, que l’ésser humà és el que és gràcies a la tècnica, ja que aquesta és la que l’ha transformat fins al que avui és. La tècnica del foc, la tècnica de caçar, la tècnica de construir cases més fortes i segures, la tècnica d’escriure, totes tenen una cosa en comú: es poden transmetre de generació en generació.

Per tècnica entenem tot allò que l’home ha anat creant per poder assolir un entorn diferent, poder viure d’una altra manera a la que la naturalesa li oferia. Per tecnologia definim la millora continua de la tècnica.

golden gate

Els actes tècnics, doncs, no són aquells en què l’home procura satisfer directament les necessitats que la circumstància o la naturalesa li fa sentir, sinó precisament aquells que menen a reformar aquesta circumstància, eliminant-ne tant com sigui possible aquestes necessitats, suprimint o disminuint l’atzar i l’esforç que exigeix satisfer-les. La tècnica és el contrari de l’adaptació del subjecte al mitjà. La tècnica necessita d’un mètode, d’una manera ordenada de procedir, sigui la construcció d’una màquina o sigui la formulació d’una manera de treballar, de parlar, de construir una casa, d’educar. Tècnica no és tecnologia, atès que la segona és una operació, un treball, amb l’objectiu d’obtenir un resultat predeterminat. La tècnica amb un mètode és la teoria de la tecnologia, de l’operació, del treball tècnic.

L’home ja fa segles que no viu en el seu medi natural; però, com l’home primitiu, l’home actual s’ha d’adaptar a un medi que no és el seu. Jacques Ellul argumentava que l’home <<és fet per a anar a 6 km/h i avui va a mil. És fet per menjar quan té gana i dormir quan té son, i ara obeeix el cronòmetre. És fet per al contacte amb les coses vivents, i viu en un món de pedra. És fet per a la unitat del seu ésser i es troba separat per totes les forces del nostre temps>>. Efectivament, la vida moderna està sotmesa a una tecnologia que en la majoria dels casos està lluny d’ésser dominada per l’individu. La utilització dels mitjans tècnics, en molts casos, no demana la seva comprensió i difícilment existeixen tècnics que puguin conèixer la totalitat de l’entramat tècnic. Per això, arribem a la conclusió que qui coordina i racionalitza no és l’home, sinó les lleis internes de la tècnica: no és la mà qui agafa el feix de mitjans, ni el cervell qui sintetitza les causes, només la unitat intrínseca de la tècnica assegura la cohesió entre els mitjans i les accions dels homes. Sens dubte, es pot dir que és l’home qui decideix: però el creixement tècnic li ha fabricat una ideologia, una moral, una mística, les quals determinen rigorosament i exclusivament les seves eleccions en el sentit d’aquest creixement.

Martin Heidegger ens explica que <<la concepció corrent de la tècnica, segons la qual aquesta és un mitjà i una manera de fer de l’home, pot anomenar-se la determinació instrumental i antropològica de la tècnica. […] Dominar la tècnica és urgent, car aquesta amenaça d’escapar-se del control de l’home>>. Recordem que l’economia no deixa de ser una tècnica inventada per l’home però que en la majoria de casos, utilitzant el vocabulari de Heidegger, s’escapa al seu control. La globalització econòmica, els mercats financers dominats per la tecnologia de la informació, i les tècniques d’administració i direcció d’empreses, són només uns exemples de tècniques que modifiquen dia a dia l’entorn de la persona però que ningú domina ni controla.

Com Einstein, opinem que <<la formulació d’un problema és més important que la seva solució>>. Per això, analitzarem l’evolució de la tècnica i de la tecnologia en tres grans subapartats, per d’aquesta manera intentar sintetitzar els grans processos que han provocat l’amenaça que planteja Heidegger:

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s